LO TEMPS DELS TROBADORS

Rglas del jc

Darriras modificacions lo 12 d'octobre de 1999

A. INTRODUCCION

1. Un jc de rtle, qu'es aqu?

Contrariament a çò que se debana dins quasi totis los jcs que podtz conisser, lo but d'una partida de jc de rtle es pas de ganhar, mas de s'amusar. Per jogar, cal simplament aver: Una partida d'un jc de rtle consists en una seguida d'accions declaradas pels jogaires e d'eveniments prepausats pel Mstre de Jc. Las rglas servisson a saber se las accions declaradas pels jogaires capitan o pas.
Se pt considerar una partida coma una pea de teatre, amb la diferncia que totis son seguts, e que i a res que lo Mstre de Jc (MJ) que coneis l'istria... los jogaires la devon descobrir mentre que jgan. Se pt dire que los jogaires d'un jc de rtle son a l'encp ACTORS e ESPECTADORS.

2. Perqu "lo Temps dels Trobadors"?

Causiguri aquest nom perqu las rglas que presenti aic son destinadas a simular d'aventuras al temps dels Trobadors, es a dire al debut del sgle tretzen.
Los jogaires pdon aver de personatges occitans: trobadors, cavalirs, mercadirs, nbles, soldats, mtges... que se baton per la libertat de las trras occitanas amenaadas pels Crosats franceses e lors mercenaris flamencs e alemands.
Las rglas son especialament engenhadas per simular d'aventuras a aquela epca eroca e son plan simplas.

3. Diferncias amb un jc de rtle "classic"

Dins los jcs de rtle mai classics, lo MJ prepara una aventura plan detalhada (istria, personatges segondaris, eveniments condicionals, plans) per la far jogar als jogaires qu'an tanben de personatges plan detalhats (las fulhas de personatge dels jcs de rtle son plan longas!).
Lo "Temps dels Trobadors" es un jc que difers bravament.
Lo MJ prepara simplament un sinpsis de l'istria, mas deu sser plan preparat per improvisar segon que fan los jogaires.
Los jogaires an de personatges pauc detalhats. Atal, an pas d'altras limitas que lor imaginacion: son pas blocats per las caracteristicas dels personatges!
Lo MJ conta son istria; los jogaires l'escotan. Tot cp, lo MJ pt decidir qu'i a un eveniment que requers d'accions dels personatges. Aladonc, los jogaires tiran de cartas, càmbian la valor segon los traits dels personatges, e lo MJ decids, segon aquestas valors modificadas, lo resultat de las accions. E lo jc contunha... I a tanben de cartas especialas que permeton als jogaires d'influenciar un pauc lo cors de l'istria (cf. C.3.2).
Oblidtz pas! Lo Temps dels Trobadors es un jc de story telling ont se conta una istria: lo mai important es de s'amusar ensems e de conisser melhor l'istria d'Occitnia!

Castl Un castl d'Occitnia

B. MATERIAL NECESSARI

Coma pels altres jcs de rtle, fa pas besonh un fum de material per jogar al Temps dels Trobadors.
Cal aver:

Montsegur Lo pg de Montsegur

C. RGLAS E DESRTLAMENT DEL JC

1. Creacion dels personatges

Un personatge per aquest jc es definit per:

Los traits correspondon a l'ideal de la cavalari occitana:
La VALOR servs en cas de combat, d'esfr fisic, eca
L'AMOR servs quand se vl embelinar o convncer a qualqu'un
Lo PRTZ servs a posar en s la fra necessria a d'accions particularament importantas (donar coratge a de soldats per un cavalir, plaire al public per un trobador, balhar fanatisme al pble per un preire, eca)
Cada jogaire pt repartir TRES punts entre sos traits. Cada trait pt valer tre 0 e 2 punts.

Las vertuts correspondon a las estapas sul camin per venir un trobador vertadier.
Lo JI permet d'acomplir d'accions impossiblas (sautar per-desss un vabre, galaupar a travers de fc, sonhar un membre copat, eca)
Lo MELHORAMENT servs pendent lo jc per ressir d'unas accions sens dever tirar una carta.
Per de personatges debutants, lo JI val 0 e lo MELHORAMENT val 4.

Las altras entresenhas sul personatge son:

Lo MJ deu ajudar los jogaires a crear lors personatges, e deu decidir de pichons avantatges deguts al mestir.

Exemples:
-un cavalir a +2 a la VALOR en cas de combat montat, +1 d'a p
-un mtge pot assajar de garir un ferit amb son PRTZ
-un preire sap far servir l'AMOR per plaire al monde
-un mercadir es acompanhat per dos gardas

Las règlas opcionalas balhan un fum d'exemples per la creacion dels personatges.

2. Dos exemples simples de creacion de personatges

Pire vl jogar un cavalir que li agradan las femnas. Met dos punts en VALOR e un punt en AMOR. Donc, lo PRTZ val pas que 0, atal coma lo JI. Lo MELHORAMENT val 4.
Pire decids que son personatge se sona Guilhelm, e qu'es sortit de Carcassona en setembre de 1192.
Guilhelm parla son que la lenga nstra.
Amb l'acrdi del MJ, Pire escriu sus sa fulha de personatge que Guilhelm sap cavalgar, jogar als escacs, e manejar las armas.

Naut vl jogar un mtge josieu qu'estudit en Andalosia. Met dos punts en PRTZ e un punt en AMOR. Donc, lo VALOR val pas que 0, atal coma lo JI. Lo MELHORAMENT val 4.
Naut decids que son personatge se sona Isaas e qu'es sortit de Montpelhir en junh de 1175.
Isaas parla la lenga nstra e l'arabi, e sap legir e escriure lo latin, l'ebru e l'arabi.

3. Mecanismes del jc

Coma o ai escrit al paragraf A.3, viure una istria ensems es l'objectiu d'aquest jc.
Lo MJ deu pas aver paur d'improvisar, de cambiar qu'avi pensat, eca

3.1 Far servir los traits (accions ordinrias)
Lo MJ conta d'eveniments. De cps, los jogaires devon o pdon intervenir sul debanament de l'istria.
Lo MJ deu decidir quin es lo trait necessari per l'accion.

Exemple:
Per sautar per-desss un valat, lo trait necessari es la VALOR (esfr fisic).

Pui lo MJ deu decidir quina es la dificultat de l'accion, tre 1 (capitada gaireben automatica) e 10 (accion quasi impossibla).

Exemple:
Se lo valat es larg de 40 cm, la dificultat es 2; s'es larg de 4 m, la dificultat es 10.

Lo jogaire tira una carta del paquet, e fa la soma de la valor de la carta e de la del trait utilizat. Se la valor totala es mai granda o egala a la dificultat, l'accion resss; senon capita pas. D'unas caracteristicas pdon encara modificar aquesta valor.
Las cartas valon qu'i es escrit (1-7). Las abilhadas (las fcias) valon 0.

Exemple:
Guilhelm, lo personatge de Pire, deu sautar per-desss un valat.
Sa VALOR es 2.
Lo MJ a decidit que la dificultat es 5 e que Guilhelm a un malus de -1 pr'amor qu'es cargat.
Pire tira una carta: 4. La valor totala es: 4 + 2 - 1 = 5. Ressit de justesa!

3.2 Faire servir lo MELHORAMENT
A la debuta de cada aventura, cada jogaire recep tantas cartas coma lo personatge n'a en MELHORAMENT.
Per la resolucion d'una accion, un jogaire pt causir de far servir una d'aquestas cartas al lc d'en tirar una del paquet.

Exemple:
Pire vl absoludament que son personatge, Guilhelm, reussisca lo saut per-desss lo valat, e sap pas quina dificultat lo MJ a decidit. Lo MELHORAMENT de Guilhelm es 4, valent a dire que Pire ten quatre cartas en man. Demest elas, a un 5. Pire vl pas prene de risc, e anncia al MJ que fa servir lo 5 al lc de tirar una carta. En reprenent l'exemple precedent, la valor totala es: 5 + 2 - 1 = 6. Ressit!

Aprp aver utilizada la carta, lo jogaire ne torna tirar una altra per n'aver totjorn tantas en man coma lo personatge n'a en MELHORAMENT.

Qu far amb las fcias?

Las fcias (cf. C.3.1) valon pas que 0. Doncas, servisson pas a res per la resolucion de las accions a travrs l'utilizacion del MELHORAMENT.
E ben... si! Un jogaire pt utilizar las fcias (res que las que ten en man, e pas las que tira) per modificar l'istria del MJ en introdusent un personatge.

Exemple:
Un brigand ataca Guilhelm mentre que marcha dins un bsc. Pire utiliza una fcia que ten en man per modificar l'istria: lo brigand es un vilh amic que vengut brigand, e ataca pas Guilhelm!

3.3 Faire servir lo JI (accions extraordinrias)
La vertut sonada JI servs per d'accions extraordinrias. I a son que de personatges exceptionals que pdon tener una valor del JI non nulla.
Lo JI servs a rompre de cadenas, a nadar dins un lac glaat, a subreviure sens aiga e sensa noiridura, eca. Doblidtz pas: lo JI es lo privilegi de los que respectan los ideals de la cavalari occitana. Se las accions d'un personatge son pas conformas a aquelis ideals, lo jogaire perd totis los punts de JI!

Exemple d'utilizacion:
Guilhelm (aprp qualques quistas) a una valor de 2 en JI. Es presonier dels francimands e vl s'escapar en rompent sas cadenas.
Lo MJ a decidit que la dificultat es 7 (las cadenas son robustas!).
Pire tira una carta: 4. La valor totala es: 4 + 2 = 6. Las cadenas resistisson!

3.4 Los combats
Los combats son d'accions a despart. Mentre que se bat, un personatge es pas confrontat a una dificultat abstraita decidida pel MJ, mas a la VALOR de l'adversari.

Dos combatents:
Dins un düèl, cada combatent tira una carta, e fa la soma de la valor de la carta, de la si VALOR e d'eventuals modificadors. Pui, las dos somas son comparadas per conisser la resulta del combat.
Se lo combatent A obten una soma superiora al doble de la del combatent B, lo combatent B es ferit e s'afondra.
Se lo combatent A obten una soma superiora a la del combatent B, mas inferiora al doble, lo combatent B es leugierament ferit.
Se las dos somas son egalas, se passa pas res.

Un combatent leugierament ferit a un malus de -1 per se batre; se torna sser ferit, s'afondra.

Exemple:
Guilhelm se bat contra un brigand. Guilhelm a una VALOR de 2 e un bonus de +1 quand se bat a p. Lo brigand a una valor de 2 tanben.
Pire tira una carta: 5, lo MJ tira una carta tanben: 4.
Valors totalas: 5 + 2 + 1 = 8 per Guilhelm, 4 + 2 = 6 pel brigand.
Lo brigand es leugierament ferit.
Pel torn suivant, Pire tira una fcia, e lo MJ tira un 6.
Valors totalas: 0 + 2 + 1 = 3 per Guilhelm, 6 + 2 - 1 = 7 pel brigand.
Catastrofa! Guilhelm s'afondra!

Mai de dos combatents:
Quand i a mai de dos combatents, cal far coma segus:

Exemple:
Guilhelm e dos amics se baton contra cinc brigands.
I a tres combats: un dl a un contra un, e dos combats a un contra dos.
Guilhelm se bat contra dos brigands: a un malus de -1.

Las règlas opcionalas balhan de mecanismes pel combat a caval, per las armaduras, e pel combat a distància.

4. Evolucion dels personatges

La diferncia mger entre un jc de rtle e los jcs mai classics es que los personatges d'un jòc de ròtle pdon progressar d'una partida a l'altra.
A la fin d'una quista (seguida completa d'aventuras), un jogaire pt ajustar UN punt a un trait o a una vertut de sa causida.

Carcassona Ciutat a Carcassona

D. CONCLUSION

Doblidtz pas... la tòca del jòc Lo Temps dels Trobadors es de s'amusar amb los amics en aprenent l'istria d'Occitnia, e subretot en occitan!
Doncas, aprentz las rglas del jc, acampatz los mainatges (fraires, cosins, vesins) e fastz-los jogar al Temps dels Trobadors!

FIN"

The game Lo Temps dels Trobadors is © 1996-2001 by Gianni Vacca.


Torna a l'ensenhador del jc

Torna a l'ensenhador del siti